Què és el xifratge AES-256? Una explicació senzilla
AES-256 és un estàndard de xifratge publicat que barreja les dades amb una clau de 256 bits. Sense la clau, les dades no es poden llegir en un temps pràctic. Per tant, la pregunta per a qualsevol app que digui «AES-256» no és el xifratge. És qui té la clau i què la protegeix.
Descarregueu Cryptile a l'App Store
Què cal saber?
- El xifratge no és el punt feble. Els atacs van contra la clau, la contrasenya que hi ha al darrere o el dispositiu desbloquejat.
- «256» és la longitud de la clau. Vol dir 2^256 claus possibles, molt més enllà de qualsevol cerca.
- L'etiqueta diu poc per si sola. Pregunteu què es xifra, on es crea la clau i qui més la té.
Què vol dir de debò AES-256?
AES és l'Advanced Encryption Standard, publicat pel National Institute of Standards and Technology dels Estats Units. El FIPS 197 del NIST en defineix tres versions: AES-128, AES-192 i AES-256. Totes treballen amb blocs de 128 bits. El número és la longitud de la clau en bits.
Una clau de 256 bits té 2^256 valors possibles. És un número de 78 xifres. Provar-los un per un no és un atac realista, ara ni amb cap ordinador que sapiguem construir.
Què és AES-256-GCM?
AES per si sol només descriu com es barreja un bloc. Un «mode» diu com es tracta un fitxer sencer. GCM és un d'aquests modes, especificat al NIST SP 800-38D.
GCM és xifratge autenticat. A més d'amagar el contingut, detecta si algú ha canviat el fitxer xifrat. Un fitxer manipulat no s'obre, en lloc d'obrir-se com una altra cosa.
Si AES-256 no es pot trencar, com es roben les dades?
Per tot el que envolta el xifratge. Els camins habituals són:
- Una contrasenya o un codi feble. Si un PIN de 4 xifres genera la clau, l'atacant prova 10.000 PIN, no 2^256 claus.
- La clau desada al costat de les dades. Un xifratge amb la clau al mateix lloc és una caixa tancada amb la clau enganxada a fora.
- Una empresa que té la clau. Si un servidor pot restablir la contrasenya i tornar-vos els fitxers, algú altre els pot llegir.
- Un dispositiu obert i desbloquejat. Tot el que és desxifrat i a la pantalla es pot veure o copiar.
- El que queda sense xifrar. Les miniatures, els noms de fitxer o una base de dades d'àlbums poden revelar què són els fitxers.
Com comprovo l'afirmació «AES-256» d'una app?
Feu-vos aquestes cinc preguntes. Una bona app hi respon a la seva documentació.
- Cada fitxer és xifrat, incloses les miniatures i l'índex del que hi ha a la caixa forta?
- On es crea la clau: al dispositiu o al servidor de l'empresa?
- Què converteix la contrasenya o el patró en la clau? Hauria de ser un mètode lent i estàndard.
- L'empresa pot restablir la contrasenya? Si és que sí, pot arribar als fitxers.
- El codi o un document de seguretat és públic perquè altres el puguin revisar?
Si una app només diu «AES-256» i res més, considereu-la desconeguda, no segura.
Com fa servir Cryptile l'AES-256?
Cada fitxer, miniatura i índex d'una caixa forta de Cryptile es xifra amb AES-256-GCM. La clau es crea al telèfon a partir del patró que dibuixeu. No hi ha compte ni servidor, i el desenvolupador mai no té les vostres claus.
El nucli del xifratge està publicat perquè es pugui auditar, amb un model d'amenaces i vectors de prova. La nostra pàgina de seguretat hi enllaça. Les mides dels fitxers s'ompleixen, de manera que la mida d'un fitxer xifrat diu menys del que és.
Contra què no protegeix
AES-256 és tan fort com el secret que hi ha darrere de la clau. Un patró curt és més feble que una frase de pas, així que useu 8 cel·les o més. Si algú us mira mentre el dibuixeu, o el telèfon té un programari maliciós mentre una caixa forta és oberta, el xifratge no ajuda. Si perdeu el patró i la frase de recuperació, ningú no pot obrir la caixa forta, nosaltres tampoc.
Feu-ho amb Cryptile
Cryptile xifra fotos, vídeos, fitxers i notes amb AES-256-GCM amb una clau creada al vostre dispositiu. Un patró diferent obre una caixa forta diferent, i no hi ha llista de caixes fortes.